dilluns, 9 de febrer del 2009

Bernat Vinyes i Ferré


El novembre de 1963, l'abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, va fer unes declaracions al periodista J.A. Novais que es van publicar als diaris "O Estado de Sao Paulo" del Brasil i a "Le Monde" de Paris. A aquest darrer, de venda normal a Barcelona, l'aleshores ministre d'Informació Fraga Iribarne (ara un demòcrata de tota la vida com tants d'altres) li va prohibir l'entrada a tot l'estat.

Les declaracions, d'una gran duresa i per ser de qui venien, un prelat de prestigi, en una època en que les jerarquies eclessiàstiques, seguien essent incondicionals del franquisme, van provocar en els addictes al règim una gran indignació.

Aquesta irritació es va produir en un atac, el dia 22 de desembre -vigílies nadalenques- al Casal Montserrat, situat al carrer dels Arcs de Barcelona; seu de sis agrupaments d'escoltes i guies professionals. Van destrossar el pessebre fet pels joves, van trencar els mobles i van calar-hi foc; afortunadament, els veïns se'n van adonar i els bombers van poder arribar a temps. Com a signatura una pintada "Espanya: 1 bandera, 1 patria, 1 lengua".

L'endemà, centenars de persones es congregaren a la porta del Casal per manifestar la seva repulsa; entre ells hi havia el Bernat Vinyes, amb altres militants del Front Nacional de Catalunya. En Bernat va detectar dos membres de la brigada político-social i sense pensar-s'ho s'hi va abraonar (en Bernat era un castell d'home amb gairabé dos metres d'alçada) un altre company del Front, l'Iridi Casanova, i el que això signa, el vam secundar; els dos policies en veure's enmig d'aquell vendaval, van treure les pistoles; no cal dir que, nosaltres, iniciarem una "retirada estratègica" perdent-nos entre la munió de gent.

Dies després, els pares dels minyons escoltes, van rebre unes cartes signades per la "Jefatura de las Juntas onsistas-Grupo Psicológico" (les JONS eres les "Juntas Obreras Nacional Sindicalistas" adscrites a "Falange Española") on se'ls amenaçava, a ells i els seus bens, com a mesura "para la extripación total del separatismo". Els agressors feixistes s'havien endut el fitxer del cau escolta.
Són coses que hem de tenir presents.

Una bandera proscrita

Aquest episodi que explicaré va succeir amb motiu d'un viatge del dictador general Franco a Barcelona, el juny de 1963. Mentre durava la seva estada a la ciutat era obligatori, als centres oficials i altres de semblants, entre ells els bancs, de penjar permanentment la bandera espanyola; circumstància que van aprofitar, en Bernat i uns amics, i que va donar llos a la següent història.

En Bernat profesava la fe evangèlica, religió que aleshores estava mig amagada, mig tolerada. Sortint d'una trobada d'aquests practicants, ja entrada la nit, amb la seva dona Margarida Marí Perera -també membre del FNC- i uns companys i mentres anaven camí de casa, van anar arrencant les banderes que,els bancs, lluïen en un pal al costat de l'entrada.

No contents amb això, anaren a casa d'en Bernat i la Margarida i es posaren a confeccionar, amb les banderes arrabassades, una de catalana.

Tornen a sortir al carrer i, en un dels mateixos bancs que havien despullat, bvan penjar-hi la nostra. Quan ja acabaven, un dels que vigilava va avisar: "Un policia, que ve un policia!". Abandonaren el lloc i, des de més lluny. es tomben i comproven que es tracta d'una falsa alarma; el suposat policia era un home, ja gran, cofat amb una gorra. La nit, la gorra i els nervis motivaren la confusió.

Quan l'home arribà a l'indret on havien col·locat la bandera, s'aturà sorprés, es llevà la gorra en senyal de respecte i, després. segueix el seu camí. En Bernat i els altres s'havien aturat al redòs d'una entrada d'escala; el veieren passar pel seu davant amb la gorra encara a les mans... l'home anava plorant.

En Bernat va morit prematurament, li va durar poc la joia de veure la nostra bandera onejant en llibertat, pels cels de Catalunya: cosa que el feia molt feliç.

Com també ho seria comprovant que nosaltres no l'hem oblidat.

dimarts, 6 de gener del 2009

Josep Maria Jujol i Gibert





Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) fou un arquitecte, escultor, dibuixant i pintor català.

El seu pare, Andreu Jujol, era mestre i oriünd de la Selva del Camp i la seva mare, Teresa Gibert, era de Bonastre. Amb la seva família és va traslladar, l'any 1883, a Gràcia (població no integrada a Barcelona). Va anar a estudiar a Barcelona a la Facultat de Ciències i posteriorment a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona a partir del 1901, quan Domènech i Montaner era el director. Va obtenir el títol d'arquitecte en 1906.

Abans i tot d'estar titulat, l'any 1904, va començar a col·laborar amb Gaudí, i va mantenir aquesta relació professional fins a mort de Gaudí l'any 1927. Va col·laborar amb ell a La Pedrera, el Parc Güell i altres obris. Donis de 1910, va ser professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. A més dels seves activitats com arquitecte, també va desenvolupar una interessant activitat com dibuixant i com escultor en fang, activitat de la qual va estar de professor a l'Escola del Treball de Barcelona el 1924. El 1926 és nomenat, per concurs, arquitecte municipal de Sant Joan Despí (Baix Llobregat).

El 1927 és casa amb Teresa Gibert, i s'instal·l'a Barcelona. A més de Gaudí, va col·laborar amb els arquitectes Antoni Maria Gallissà (1901-1902), Josep Font i Gumà (1902-1904). Amb tot, va ser creador d'una obra arquitectònica amb un marcat caràcter personal. Són característiques de la seva producció una gran sensibilitat per els formis de la natura, l'interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells o de rebuig.

La seva obra expressa el seu afecte pel paisatge rural del Camp de Tarragona i la seva profunda religiositat; les seves principals obres són:

  • Casa Batlló (col·laboració amb Gaudí). Barcelona, 1906.
  • Casa Milà (la Pedrera) (col·laboració amb Gaudí). Barcelona, 1908.
  • Teatre del Patronat Obrer. Tarragona, 1908.
  • Torre Sansalvador. Barcelona, 1909-1915.
  • Comerç i tallers Casa Mañach, actualment CEIP Josep Mª Jujol. Barcelona, 1911.
  • Parc Güell (col·laboració amb Gaudí). Barcelona, 1911-1913.
  • Torre de la Creu. Sant Joan Despí (Baix Llobregat), 1913-1916 .
  • Casa Ximenis. Tarragona, 1914
  • Reforma Casa Bofarull.
  • Els Pallaresos (Tarragonès), 1914-1931.
  • Reforma Ca Negre. Sant Joan Despí (Baix Llobregat), 1915-1926.
  • Casa Queralt. C/ Pineda, 12. Barcelona. 1917.
  • Església de Vistabella. La Secuita (Tarragonès), 1918-1924.
  • Torre Serra-Xaus. Sant Joan Despí (Baix Llobregat), 1921-1927.
  • Casa Planells. Barcelona, 1922.
  • Font monumental de la Plaça d'Espanya. 1929.
  • Santuari de Montserrat (obra inacabada, "interpretada" pòstumament).
  • Montferri (Alt Camp),1926-1935.
  • Torre Jujol. Sant Joan Despí (Baix Llobregat), 1932.
  • Rosassa de l'església de Santa Maria del Pi (Barcelona), reconstruïda sota la direcció de Jujol un cop acabada de la guerra civil, després que l'original gòtica fos destruïda el 1936. 1939-1943.

dimarts, 23 de desembre del 2008

Què vol dir 33?



Molt senzill! Ja fa uns anys es va començar a fer servir el símbol 33 com a substitut de Catalunya Catalana, Catalunya Catalana = CC = 33, C és doncs la tercera lletra de l'alfabet i serveix com a logo d'una ideologia.

Quina ideologia? Es pot ser independentista, nacionalista o regionalista, però els que lluitem per una Catalunya Catalana volem un país, Catalunya, els Països Catalans, plenament normalitzats i això significa una nació lliure, independent, reunificada i on es visqui plenament en català.

No volem la independència tant sols per gestionar els nostres impostos i inversions, ni per poder repartir el pastís del poder entre els polítics de casa nostra, volem la independència com eina per poder catalanitzar plenament la nostra nació, on el català com a llengua i cultura sigui l'eix vertebrador de les diferents comunitats que s'hagin anat establint des de la formació de la nostra nació.

No volem una Catalunya acultural, mal anomenada multicultural, volem una Catalunya Catalana on el dret a viure en el nostre món, el català, sigui norma i costum.

Som racistes? Aquesta és una de les crítiques més habituals que es fa al moviment per una Catalunya Catalana (33). NO som racistes per la senzilla raó que els catalans NO som una raça, som un poble, una nació, i els nostres trets diferencials no inclouen la raça. Qualsevol persona provingui d'on provingui pot esdevenir català si s'integra al nostre món cultural i lingüístic. Però cal una política d'immigració per evitar immigracions massives que comporten la formació de ghettos on la integració és pràcticament impossible.

Som feixistes? NO, i justament el nacionalisme que defensem és el més democràtic dels existents car rebutgem les ideologies totalitàries, tant el feixisme com els seus companys de viatge, el comunisme i el nazisme. Volem la llibertat de Catalunya però també la llibertat dels catalans i cap ideologia totalitària pot prendre'ns el nostre anhel de llibertat.

Tot ressumint, 33 vol dir catalanitat i llibertat. 33 = Catalunya Catalana

dilluns, 10 de novembre del 2008

La FNEC comença a treballar!

Aquest nou sindicat, que va sortir de la iniciativa d'uns quants joves estudiants de la URV de diversos ensenyaments, ha començat, avui, la nova aventura per la lluita nacional.

S'han repartit llibrets de Free Catalonia, s'ha estès la pancarta, i hem deixat que els del servei lingüístic de la universitat juntament amb la Plataforma per la Llengua-Tarragonès iniciessin la ruta turística pel casc antic de la ciutat.

Tot i tractar-se del nostre primer acte, no hem patit cap imprevist i esperem que en properes actuacions la nostra presència sigui més notòria. Animem, així, a tots els estudiants de la URV que vulguin participar en aquest nou sindicat, que es dirigeixin al correu urv@fnec.cat o bé a la pàgina web.




LA FEDERACIÓ NACIONAL D’ESTUDIANTS DE CATALUNYA DÓNA LA BENVINGUDA ALS ERASMUS.

NOTA DE PREMSA

Tarragona 8 de novembre del 2008- La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (FNEC-URV) ha donat la benvinguda al grup d’estudiants Erasmus de diverses universitats catalanes que avui han visitat la Tarraco romana. La visita d’estudiants a Tarragona és una de les sortides organitzades per la Plataforma per la Llengua i nou universitats de Catalunya per tal de fer conèixer la llengua i la cultura als estudiants nouvinguts; en les darreres setmanes han visitat Lleida, Vic Girona i Sant Joan de les Abadesses.

La FNEC-URV ha desplegat una pancarta on s’hi podia llegir “Benvinguts a Tarragona, Catalunya”, a més a més de repartir-se llibrets amb informació bàsica sobre el passat i el present del nostre país, per tal que els Erasmus coneguin la realitat social, cultural i lingüística del país que els acollirà durant uns mesos, donant-los l'oportunitat de començar a conèixer la cultura catalana i oferint-los informació útil per integrar-se a la nostra societat.

Cal recordar que la FNEC-URV va acordar -juntament amb les seccions territorials de Joventuts Nacionalistes de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana, les Joventuts d’Esquerra Verda, Òmnium Cultural i Sobirania i Progrés- anar treballant de cara a la internacionalització del fet català i el dret de decidir.

diumenge, 2 de novembre del 2008

La FNEC entra a la URV


La FNEC (Federació Nacional d'Estudiants Catalans) ha estat creada a la URV. No podem sinó felicitar aquesta iniciativa.

Aquí enganxem el seu manifest fundacional:

Fem País, Fem Universitat

Estudiants de diverses carreres i facultats de la Universitat Rovira i Virgili (URV), després d’un profund procés de reflexió al llarg dels mesos estiuencs, ens proposem, un cop iniciat el nou curs 2008/09, nous reptes pels quals treballar. Així, havent analitzat la realitat universitària i els problemes que afecten als estudiants de la nostra Universitat, creiem que és hora que un nou projecte engrescador comenci a caminar.

  • Desitgem ser una aportació seriosa al conjunt de la Universitat, en benefici de la societat catalana.
  • Conscienciar al conjunt d’estudiants universitaris dels nous reptes socials, de gènere, mediambientals i d’integració de nouvinguts.
  • Volem fer de Catalunya, a partir d’aquesta aportació en l’àmbit universitari, un país científicament avançat, socialment progressista i que conservi la seva identitat nacional.
  • Treballarem de manera transversal amb les diferents sensibilitats del sobiranisme per la plenitud nacional de Catalunya i, en extensió, dels Països Catalans.

Així, tenim intenció d’organitzar conferències, taules rodones i col·loquis per aprofundir en els nous reptes socials, mediambientals i d’acollida de nouvinguts. Incidir, a partir d’activitats, tallers o accions informatives, en el despertar de l’esperit crític dels estudiants. Editar material per tal de treballar i construir un marc de referència nacional que treballi per la llengua, la cultura i el país, així com la seva internacionalització a partir dels estudiants Sèneca i Erasmus. Amb vocació de treballar coordinadament amb les institucions universitàries i altres associacions universitàries per tal de fer realitat els nostres objectius.

Per tot això, els estudiants compromesos amb el país ens decidim a crear la nova Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya a la URV.

Ens decidim a crear la FNEC-URV.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Benvinguts




Per fi, arriben els Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Dels 1.547 agents, 1.115 estaran a Camp de Tarragona -comptant els 350 que ja hi treballaven i sense tenir en compte els 122 desplegats l'any passat al Baix Penedès-, i 432 seran a les Terres de l'Ebre -comptant els 180 que ja hi eren, fent tasques de trànsit o d'altres-. Així, del total de 1.547 efectius, se n'incorporen 1.017 de nous, mentre 530 ja hi treballaven. Des de les onze comissaries, els mossos donaran servei a 666.904 persones.

Pel que fa al calendari de les comissaries de Tarragona i Tortosa -encara per començar a construir-, no estaran acabades fins a l'any 2010, perquè els ajuntaments van cedir els terrenys amb retard, i la de Valls -en obres- estarà acabada el gener vinent. En aquests tres casos, els mossos es desplegaran en espais provisionals.

Respecte el perfil dels mossos que s'incorporen al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, Giné ha explicat que majoritàriament són agents amb experiència, que estaven en territoris on ja estan desplegats els mossos -com agents de Lleida que aniran a la comissaria de Montblanc-. Pel que fa als novells, representaran un 20% de la plantilla, que des del juny passat, estan en formació en comissaries de la resta de Catalunya.

Creiem que era un fet necessari car la inseguretat a les nostres viles era de les més elevades de tot el territori nacional, on es van registrar els índex més alts de robatoris de cases amb l'ús extrema violència per bandes criminals d'altres indrets.

A més a més, saludem amb energia l'arribada d'aquesta força catalana d'ordre, la qual estem convençuts que treballarà amb gran professionalitat i sol·lucionarà molts dels problemes que estem patint des de ja fa massa temps els tarragonins... encara que des dels grans mitjans es vulgui criminalitzar la nostra policia i altres col·lectius suposadament catalanistes no deixin d'atacar-los com a cos.

Per fi, després de tant de temps, se'n van les forçes d'ocupació de l'estat espanyol.


dijous, 2 d’octubre del 2008

12 d'octubre, fora Alianza Nacional de la nostra ciutat!


El partit ultraespanyolista Alianza Nacional es concentrarà a les 12 del mig dia a la Plaça Imperial Tarraco el proper dia 12 d'octubre, sota manifests on ataquen directament la llibertat del nostre poble i dret a existir:


La conmemoración del 12 de Octubre que cada año realiza Alianza Nacional tendrá lugar, en esta ocasión, en Catalunya. La derrota de un estado que se autodefine como "de derecho" frente a los caprichos de una minoría separatista, la persecución a todos los niveles que sufren los ciudadanos de bien en la región, y la afirmación de que ante dicha derrota del estado demócrata seremos, de nuevo si es preciso, un puñado de patriotas decididos quienes plantaremos cara a los enemigos de España y de Europa, exigen que el acto se desarrolle en Cataluña, región tan querida por nosotros como maltratada por aquellos que escudándose en sus símbolos, no se dedican sino a su destrucción, que es la destrucción de España. Hoy como ayer y como siempre, los enemigos de nuestra civilización deberán tener bien presente que venderemos cara nuestra dignidad nacional.

Així doncs UNC El Camp rebutgem aquests atacs dirigit cap a Catalunya i cridem a la nostra militància i simpatitzants a unir-nos sota la mateixa causa: la llibertat!

--------------------------------------------------------------------------------------------

El poble de Tarragona ha convocat per al proper dia 12 d'octubre una contramanifestaciò pacífica a les 11:30 a l'estàtua dels despullats.

Més informaciò: http://www.revoltatarragona.ppcc.cat/

Des d'UNCat, volem denunciar que aquesta concentraciò sols es basa en l'eix ideològic i no en el nacional.

FORA ESPANYOLS DE TARRAGONA!